Text Noelia Baldrich/ Imatges: Los Patriarcas
Venen predicant amb la cançó i el goig de cantar amb sentiment i amor al compàs de la rumba catalana, aquella rumba vitalista i alegre que als anys 50, el Peret, “El Pescaílla” i “El Chacho” van fer universal. Ells es varem fer populars al 2005 assaltant els escenaris amb el seu àlbum debut Cosa Nostra i postulant-se com los capos de la rumba catalana. Una formació de cinc músics veterans que passaven dels seixanta i que situava els pols geogràfics del gènere: Tío Paló (barri de Gràcia), Tío Toni (barri del Raval), Tío Pepe “El Chino” (barri d’Hostafrancs), Tío Joanet (Mataró), Tío Rafa (Lleida). Una màfia rumbera, de cultura gitana, amb cinc generacions en escena, que anaven a liarla parda. La que se ha liao, el seu primer single, plantava la bandera del sarau per deixar “las penas de lao”. Una gran creació, una porció d’art, que començava a ventilar aquesta manifestació alegre, vitalista, aquest Sabor de Gràcia, en definitiva el cachondeíto que reina en tota festa gitana. “Estoy con patriarcas, me parto la camisa y me pongo a bailar”, rumbejaven Macaco i Pau Danés, de Jarabe de Palo, que en el disc també participaven. Donaren molta guerra i candela amb Jacarandoga, una cançó molt picantona que reclamava viagra per a compassar-la. I així la resta de temes, des de Que me voy a pa’ Cachimbamba, fins el nou ball del Taki, taki al pas de Yo no me caso ni amb Las Tres Marías. Fins i tot els boleros de Roberto Carlos i Julio Iglesias deixaven un regust de “pollín, pollero”. I tancaven amb una peça de pal flamenc procedent del folklore asturià però que es balla a la vera de la terra lleidatana, El Garrotín. Al 2008, Vuelven como fieras, un segon treball discogràfic que sona més en la privacitat dels tablaos que en la indústria popular, tot i que regressaven del Pueblo amb molta gresca i força, amb la serenata de El parrandero i acompanyats de Lucrecia. Proclamaven Hermandad cubana i gitana, la mateixa que els inspiraven els veterans cubans de Buena Vista Social Club. Amb tant Calambre musical i l’adéu a Tio Paló, decideixen diluir-se en la clandestinitat d’algunes festes. Al 2012, alguns dels seus components reapareixen com a Viejos Rumberos, una incursió a la rumba dels anys 70, aquella que es fusionava amb la sonoritat d’altres estils. Es feien dir Los campeones de la rumba (2012) però mantenien el swing de Los Patriarcas, els autèntics. Ara, Tio Joanet, Tio Rafel i Tio Pepe regressen amb la mateixa puresa, trempera i autoritat que els hi ha donat el seu patriarcat rumbero. Cantant en català i clamant a l’amor, Los Patriarcas de la rumba reclamen el seu dret a Decidir (34 Producciones, 2014) amb germanor.
El vostre primer treball data del 2005 però les vostres carreres es forjaren molt abans acompanyant a grans figures de la rumba.
Tío Joanet: Sí, jo sóc cosí germà del Peret i del Moncho, però sempre hem estat darrera d’ells. Nosaltres ens inspirem amb Bona Vista Social Club, però la diferència amb aquests radica en que els cubans són artistes en primera línia, nosaltres sempre hem treballat en segona fila. Va ser al 2005 quan els nostres fills van voler que registressim un disc com Los Patriarcas de la rumba.
Han estat aquestes 5 generacions joves decisives perquè naixessin Los Patriarcas?
Tío Rafa: Exacte. En el meu cas sempre havia cantat i tocat als casaments, saraus, però mai com a professional, tant sols a l’any 92, amb la rentreé del Peret als Jocs Olímpics, vaig acompanyar-lo una temporada. Després vaig caure malalt i un bon dia, el meu fill Rafalito, que toca en la banda Ay, ay, ay; el Yumitus i el Sicus de Sabor de Gràcia, em va empènyer a conèixer als que ara són els meus companys i, al veure tot aquell enrenou, em vaig transformar de tal manera que de seguida vaig incorporar-me al grup.
Tío Joanet: En definitiva, els fills i nebots buscaven persones grans de seixanta anys, i van dir: “ells són els millors que poden fer-ho!”, i a més, cadascun representa un lloc estratègic de la rumba.
 |
| Decidir és el nou single de Los Patriarcas de la rumba, un tema en català, que toca les tecles de l'actualitat política. |
Com es troba Tío Toni, conegut com el “palmero de las gafas”?
Tío Joanet: Està malaltet.
Tío Joanet: Està malaltet.
Què ha motivat a Los Patriacas a Decidir tornar?
Tío Toni: Una experiència que ja varem far uns anys i teníem moltes ganes de reaparèixer.
Tío Toni: Una experiència que ja varem far uns anys i teníem moltes ganes de reaparèixer.
Tío Rafa: Quan una persona se sent artista i ha fet un recorregut per la vida, encara que hi hagi una aturada professional, continues tenint la vena artística a dins, i vulguis o no, tard o d’hora aquesta reclama sortir un altre cop a escena. I mentre tinguis aquesta necessitat de comunicar-te amb el públic, ja pots tenir noranta anys, que és un motor que t’activa.
Tío Joanet: Sí, jo sóc cosí germà del Peret i del Moncho, però sempre hem estat darrera d’ells. Nosaltres ens inspirem amb Bona Vista Social Club, però la diferència amb aquests radica en que els cubans són artistes en primera línia, nosaltres sempre hem treballat en segona fila. Va ser al 2005 quan els nostres fills van voler que registressim un disc com Los Patriarcas de la rumba.
Han estat aquestes 5 generacions joves decisives perquè naixessin Los Patriarcas?
Tío Rafa: Exacte. En el meu cas sempre havia cantat i tocat als casaments, saraus, però mai com a professional, tant sols a l’any 92, amb la rentreé del Peret als Jocs Olímpics, vaig acompanyar-lo una temporada. Després vaig caure malalt i un bon dia, el meu fill Rafalito, que toca en la banda Ay, ay, ay; el Yumitus i el Sicus de Sabor de Gràcia, em va empènyer a conèixer als que ara són els meus companys i, al veure tot aquell enrenou, em vaig transformar de tal manera que de seguida vaig incorporar-me al grup.
Tío Joanet: En definitiva, els fills i nebots buscaven persones grans de seixanta anys, i van dir: “ells són els millors que poden fer-ho!”, i a més, cadascun representa un lloc estratègic de la rumba.
 |
| Los Patriarcas de la Rumba actuaran el 25 de juliol a la Sala Apolo on presentaran els seus temes nous i estaran acompanyats d'artistes com Moncho, Los Amaya i Parrita. |
Torneu amb el single Decidir, sona a l'enrenou de la qüestió catalana.
Tío Joanet: Parlant amb el mànager ens va semblar molt bona idea que el retorn fos en català i em va sortir aquest tema. I ara resulta que hi ha emissores que es tiren cap enrere perquè pensen que estic afirmant que sóc independentista i no és pas així. En el tema queda clar que jo no parlo d’independència, sinó que: “l’amor ens deixar pensar, l’amor ens deixar sentir, l’amor ens dona la llibertat i l’amor ens deixar decidir”.
Deixar-nos Decidir el què?
Tío Joanet: El ser consultats. Qui sap? Potser els resultats són contraris a la independència.
Quins altres temes heu decidit?
Tío Toni: Cadascú se’n pescar un tema i el transforma a la seva manera, però tot el disc és en català. Jo interpreto dos temes originals meus.
Tío Rafa: Jo faré una del Gato Pérez La curva del Morrot, un altre que es meva i que és una sorpresa i, també, faré una versió nova de El Garrotín.
Tío Joanet: Jo, el Decidir; un tema que va sortir quan anava amb el Peret en un viatge a Lugano. Estaven a l’apartament i en Peret em va dir: “Digues quelcom i faig un tema” I em va sortir: “Els llençols”. I començarem a dir paraules a l’atzar i entre tots van composar Pensant en tu. També transformo una sardana en versió de rumba, La Santa Espina: “Som i serem...” I finalment canto un tema on esmento coses de Menorca, em vaig criar un temps allà i tinc molta estimació aquesta illa.
Deixar-nos Decidir el què?
Tío Joanet: El ser consultats. Qui sap? Potser els resultats són contraris a la independència.
Quins altres temes heu decidit?
Tío Toni: Cadascú se’n pescar un tema i el transforma a la seva manera, però tot el disc és en català. Jo interpreto dos temes originals meus.
Tío Rafa: Jo faré una del Gato Pérez La curva del Morrot, un altre que es meva i que és una sorpresa i, també, faré una versió nova de El Garrotín.
Tío Joanet: Jo, el Decidir; un tema que va sortir quan anava amb el Peret en un viatge a Lugano. Estaven a l’apartament i en Peret em va dir: “Digues quelcom i faig un tema” I em va sortir: “Els llençols”. I començarem a dir paraules a l’atzar i entre tots van composar Pensant en tu. També transformo una sardana en versió de rumba, La Santa Espina: “Som i serem...” I finalment canto un tema on esmento coses de Menorca, em vaig criar un temps allà i tinc molta estimació aquesta illa.
 |
| Tío Joanet, Tío Toni i Tío Rafa |
Manteniu l’esperit de l’autèntica rumba catalana?
Tío Rafa: Sí, no hi ha tanta trulla com la rumba dels anys setanta on s’incorporaven massa instruments.
No volem fer una rumba salsera, sinó que doni el sabor de rumba catalana, aquella que als inicis era tocada per un senyor amb una guitarra i dos palmers que feien palmes i coros, i punt. Després, el mateix Peret va anar afegint instruments: teclat, piano, baix, percussió. Nosaltres, també, a excepció de la bateria, que no apareix en cap disc perquè no hi cap. Hi ha congas, bongó, coros i poc més.
Tanmateix conserveu l’essència de Los Patriarcas, cadascun interpretant amb segell propi: Tío Pepe, versiona balades i boleros; Tío Joanet, amb una veu de tall més flamenc i Tío Rafa és el de la pluma i el cachondeíto.
Tío Joanet: Saps quin és l’èxit de Los Patriarcas? Que no podem cansar a la gent. Cada un de nosaltres som totalment diferents cantant. A més a més, t’explico. A Londres varem fer el pitjor concert de tots i, tot i així, interpretant El Garrotín, el públic anglès va començar a aixecar-se, a donar palmes i a ballar. I pensant vaig deduir el nostre secret. Potser, no sabem cantar molt bé, però amb passió i amb cor no ens guanya ningú.
Això et va inspirar el vers de Decidir: “tenim el goig de cantar en sentiment i amor”.
Tío Joanet: Ja, ja, sí, sí.
Cóm sona aquest Calambre tan genuí de les palmes de la rumba catalana?
(D’un en un comencen a tocar les palmes, i el sarau està servit)
Us acompanyen tota la família, les noves generacions.
Tío Rafa: Sí, perquè per sort són els millors i a part tenen les seves bandes, alguns d’ells acompanyen en Peret.
La Tía Pepi, encara fa gresca?
Tío Joanet: Esta bé, però no ser si podrà acompanyar-nos perquè ja és gran, i quan ella pujava a l’escenari ho donava tot. Però el ball no falta als nostres espectacles. Ara ens acompanya una neboda, la Susi, que també canta.
L’ànima de la rumba catalana continua tant instal·lada en aquesta geografia com per a què els artistes continuïn venint a gravar a Catalunya, com ho feien la família Flores?
Tío Joanet: Sí, sí. En aquell temps, els Flores venien -eren una colla - i fotien uns berenars i la gent es posava...
I sortia un disc.
Tío Joanet: Sí, sí, perquè en aquell temps es gravava en directe tot. Tothom estava amb una alegria, anàvem tots envalantonats.
El disc el gravareu aquí, suposo?
Tío Joanet: Tenim molts pretendents, segurament, després del concert del dia 25 de juliol, triarem el més maco i si pot ser el que tingui més diners, encara millor. “Guapo y con dinero ¿qué más quieres Baldomero?”.
El divendres 25 juliol, a la sala Apolo, presenteu Decidir en companyia d’altres grans artistes.
Tío Rafa: Sí, no hi ha tanta trulla com la rumba dels anys setanta on s’incorporaven massa instruments.
No volem fer una rumba salsera, sinó que doni el sabor de rumba catalana, aquella que als inicis era tocada per un senyor amb una guitarra i dos palmers que feien palmes i coros, i punt. Després, el mateix Peret va anar afegint instruments: teclat, piano, baix, percussió. Nosaltres, també, a excepció de la bateria, que no apareix en cap disc perquè no hi cap. Hi ha congas, bongó, coros i poc més.
Tanmateix conserveu l’essència de Los Patriarcas, cadascun interpretant amb segell propi: Tío Pepe, versiona balades i boleros; Tío Joanet, amb una veu de tall més flamenc i Tío Rafa és el de la pluma i el cachondeíto.
Tío Joanet: Saps quin és l’èxit de Los Patriarcas? Que no podem cansar a la gent. Cada un de nosaltres som totalment diferents cantant. A més a més, t’explico. A Londres varem fer el pitjor concert de tots i, tot i així, interpretant El Garrotín, el públic anglès va començar a aixecar-se, a donar palmes i a ballar. I pensant vaig deduir el nostre secret. Potser, no sabem cantar molt bé, però amb passió i amb cor no ens guanya ningú.
Això et va inspirar el vers de Decidir: “tenim el goig de cantar en sentiment i amor”.
Tío Joanet: Ja, ja, sí, sí.
Cóm sona aquest Calambre tan genuí de les palmes de la rumba catalana?
(D’un en un comencen a tocar les palmes, i el sarau està servit)
Us acompanyen tota la família, les noves generacions.
Tío Rafa: Sí, perquè per sort són els millors i a part tenen les seves bandes, alguns d’ells acompanyen en Peret.
La Tía Pepi, encara fa gresca?
Tío Joanet: Esta bé, però no ser si podrà acompanyar-nos perquè ja és gran, i quan ella pujava a l’escenari ho donava tot. Però el ball no falta als nostres espectacles. Ara ens acompanya una neboda, la Susi, que també canta.
L’ànima de la rumba catalana continua tant instal·lada en aquesta geografia com per a què els artistes continuïn venint a gravar a Catalunya, com ho feien la família Flores?
Tío Joanet: Sí, sí. En aquell temps, els Flores venien -eren una colla - i fotien uns berenars i la gent es posava...
I sortia un disc.
Tío Joanet: Sí, sí, perquè en aquell temps es gravava en directe tot. Tothom estava amb una alegria, anàvem tots envalantonats.
El disc el gravareu aquí, suposo?
Tío Joanet: Tenim molts pretendents, segurament, després del concert del dia 25 de juliol, triarem el més maco i si pot ser el que tingui més diners, encara millor. “Guapo y con dinero ¿qué más quieres Baldomero?”.
El divendres 25 juliol, a la sala Apolo, presenteu Decidir en companyia d’altres grans artistes.
Tío Toni: Vindrà el Moncho, el Parrita, Los Amaya i Jhosue Herrera, pertany a la comunitat llatina, canta per rumba i ho fa molt bé. Farem temes nous.
Tío Joanet: Serà la bomba. Cantarem temes sols i altres conjuntament. Això encara ho hem de decidir.
Quin és el futur de la rumba catalana?
Tío Joanet: De les velles glòries queden en Peret, “El Chacho”, que encara fa alguna cosa; Los Amaya, han retornat amb un tema. I pugen noves generacions amb la rumba a la sang. El meu fill, toca amb en Peret, i va ser ell, en un dels seus concerts, que va presentar al meu jove com “El rei de la rumba catalana”. El fill de Rafa, el Rafalito, també és rumbero. Hi ha noves generacions que surten.
Tío Joanet: Serà la bomba. Cantarem temes sols i altres conjuntament. Això encara ho hem de decidir.
Quin és el futur de la rumba catalana?
Tío Joanet: De les velles glòries queden en Peret, “El Chacho”, que encara fa alguna cosa; Los Amaya, han retornat amb un tema. I pugen noves generacions amb la rumba a la sang. El meu fill, toca amb en Peret, i va ser ell, en un dels seus concerts, que va presentar al meu jove com “El rei de la rumba catalana”. El fill de Rafa, el Rafalito, també és rumbero. Hi ha noves generacions que surten.
 |
| Amb Los Patriarcas de la Rumba, aquest dimarts a Barcelona, en una entrevista on no podia faltar el cachondeíto. |
S'ha de ser gitano per fer rumba catalana com cal?
Tío Toni: No, no, hi ha paios que ho fam molt bé.
Tío Rafa: A veure, és com tot. Hi ha paios que la fan molt bé però... hi ha matisos gitanos que surten de les venes. Que fan que diguis: “Sí, canta molt bé, però no és el mateix”.
Tío Joanet: És com la salsa que posem. Hi ha molts catalans i gitanos que toquen salsa però la genuïna és la cubana. Ara! sempre pot sortir algú que tocant sembli cubà o gitano.
I a més de gitano, català?
(Tío Toni i Tío Rafa discrepen)
Tío Toni: No, no cal que sigui català. Pot cantar i tocar també bé algú que no ho sigui català.
Tío Rafa: Per fer rumba catalana? Per fer ventilador? Home tu diràs! Ha de ser gitano i català.
Los Patriarcas de la rumba tenen per sostre les estrelles i per terra el so rumbero.
www.lospatriarcasdelarumba.es
facebook:lospatriarcasdelarumba Oficial
facebook:lospatriarcasdelarumba Oficial
No hay comentarios:
Publicar un comentario